Sandra Rodríguez González, alumni del Grau en Disseny en Comunicació Gràfica d’ESDI, ha estat guardonada amb el bronze a la categoria Publication Design dels ADC*E Student Awards 2025, un dels premis europeus més rellevants per a joves talents del disseny.
Un reconeixement que, lluny de viure’l com una meta, Sandra entén com un impuls ple d’emocions contradictòries.
Un premi entre l’agraïment i el síndrome de l’impostor
“Vaig anar als ADC*E sense cap expectativa de guanyar”, confessa.
Compartia viatge amb una altra alumni d’ESDI i, després d’escoltar els primers premis, va interioritzar que el seu projecte no seria reconegut. “Per això, quan va passar, va ser una sorpresa enorme”.
A nivell personal, el premi representa agraïment i validació després de moltes hores de treball i un procés molt implicat també a nivell familiar. A nivell professional, en canvi, apareix una sensació més complexa: “Encara conviu amb aquest petit síndrome de l’impostor. Ho valoro moltíssim, sé que m’obrirà portes, però encara em costa creure-m’ho del tot”.
Un projecte editorial per parlar del dol sense tabús
El projecte guardonat neix d’una experiència íntima: la mort del seu oncle. A partir d’aquí, Sandra va voler abordar el dol com un procés divers i profundament personal.
“Durant molt de temps el dol ha estat un tema tabú. Volia mostrar que dins d’una mateixa família cada persona el viu d’una manera diferent, i que cap és més vàlida que una altra”, explica. Des de la introversió fins a l’expressió més oberta de les emocions, el projecte reivindica el suport mutu i la importància de no esborrar la presència de qui ja no hi és, sinó aprendre a conviure amb el seu record al llarg del temps.
La investigació és una peça clau en la seva manera de treballar.
Sandra dedica una part important del procés a documentar-se i construir un concepte sòlid abans de dissenyar. “Per a mi és essencial que els projectes no estiguin fets perquè sí, sinó que tinguin una elaboració profunda i una intenció clara d’arribar a les persones”.
Aquesta sensibilitat es tradueix també en una estètica reconeixible: tipografies serif, composicions delicades i un to visual que fuig de l’agressivitat. “Quan algú veu els meus projectes, vull que noti que hi ha una sensibilitat darrere, alguna cosa propera, gairebé tendra”.
Referents emocionals i estètica d’arxiu
Entre les seves influències hi ha investigacions psicològiques sobre les fases del dol, reinterpretades des d’una mirada personal, així com referents culturals i artístics. Destaca especialment l’artista Ethel Cain, tant per la càrrega emocional de les seves lletres com pel tractament tipogràfic del seu últim àlbum.
A nivell visual, el projecte buscava una estètica d’arxiu domèstic: fotografies familiars, escanejats, materials casolans.
“Volia que semblés aquell arxiu que tots tenim a casa, construït amb records”.
ESDI com a acompanyament i exigència creativa
Mirant enrere, Sandra identifica clarament el paper del grau i de l’acompanyament docent en aquest reconeixement.
“El grau m’ha ajudat a construir un procés de treball sòlid i a entendre la importància de la investigació perquè el resultat final estigui ben resolt”.
Destaca especialment la figura del seu tutor de TFG, que la va empènyer constantment a anar un pas més enllà: “Em va acompanyar molt i em va exigir artísticament, fent-me replantejar el projecte una i altra vegada per aprofundir més”.
Del aula al món professional
Encara que li costa definir-se com a “professional del disseny”, Sandra entén aquesta etapa com un procés d’aprenentatge continu. “Sortir de la carrera és com començar a aprendre a viure: apliques el que has après, però segueixes formant-te constantment”.
Actualment treballant a ESDI, reconeix que l’experiència li ha permès prendre consciència de la seva evolució i del valor dels coneixements adquirits davant d’estudiants de cursos inicials.
Per a Sandra, el portfolio ha estat clau. “És el currículum real d’un dissenyador”, afirma.
En un sector altament competitiu, sortir d’ESDI amb un portfolio treballat ha marcat la diferència, especialment en l’accés a pràctiques i oportunitats laborals.
“Es nota quan hi ha un disseny elaborat, amb concepte i criteri. Això fa que et valorin més professionalment”. En el seu cas, aquest portfolio va ser decisori per incorporar-se a ESDI i seguir creixent dins de l’àmbit acadèmic i creatiu.
El valor del disseny editorial avui
En un context cada cop més digital, Sandra defensa que el disseny editorial continua tenint un paper rellevant, encara que diferent. “Vivim una revaloració del físic: tornen els vinils, la fotografia revelada…”.
Encara que hagi perdut difusió massiva en àmbits informatius, el disseny editorial ha guanyat valor artístic i conceptual, especialment vinculat al disseny i a l’art.
De cara al futur, Sandra vol seguir explorant la seva identitat com a dissenyadora. Mantenint la seva sensibilitat, li interessa experimentar amb llenguatges més tecnològics, robòtics o cyberpunk.
“Vull descobrir fins on puc arribar, explorar altres punts de vista i continuar construint-me com a dissenyadora”.
Una experiència gratificant a ESDI
Si hagués de resumir el seu pas per ESDI en una paraula, seria gratificant. Destaca el contacte amb referents docents, la diversitat de mirades crítiques i l’acompanyament constant del professorat.
“ESDI t’empunya a ser crítica, a llegir, a tenir referents, a no estancar-te. A provar, equivocar-te, mirar cap a fora i nodrir-te d’altres contextos”. Una experiència que, assegura, ha marcat profundament la seva manera d’entendre el disseny i la seva projecció professional.