El 22 d’abril del 2026, ESDI va viure una de les seves nits més especials amb la seva participació a la desfilada d’obertura prèvia a la presentació de la col·lecció del dissenyador d’alta costura Stéphane Rolland. En el marc de Barcelona Bridal Fashion Week 2026 , la maison del dissenyador francès va voler obrir la gala al talent emergent a través del projecte Sculpted by Nature, desenvolupat juntament amb tres escoles de disseny de Barcelona. En el cas d’ESDI, set estudiants i alumni graduats recents del Grau en Disseny menció Moda i del CFGS en Estilisme d’Indumentària van dissenyar 7 vestits de núvia, que van ser confeccionats amb teixits cedits per Gratacós i presentats sota la mentoria directa del couturier francès.
En el cas d’ESDI, la participació a la passarel·la va tornar a posar en valor una manera d’entendre la formació vinculada a la indústria, a l’ofici ia l’experimentació creativa. Les peces presentades van evidenciar una gran diversitat de llenguatges, des de propostes més escultòriques i arquitectòniques fins a altres de travessades per la natura, la memòria, la transformació tèxtil o l’imaginari poètic. Cada disseny va portar a la passarel·la una mirada pròpia sobre l’univers bridal contemporani, confirmant la capacitat de l’alumnat per traduir conceptes complexos en peces sòlides, sensibles i potents visualment.
La participació d’ESDI es va articular a través dels treballs de Francisca Latapiat, Adriana Martin, Tatiana Muraveynikw, Judit Serra Cheto, Eiden Rodríguez, Marian A. Ben Da Silva i Ronald Cáceres. La primera proposta d’ESDI a sortir a passarel·la va ser la de Francisca Latapiat, que va presentar un univers inspirat en Desert Florido. El seu projecte neix del contrast entre el paisatge urbà de Santiago de Xile, la presència dels Andes i el record del desert d’Atacama en flor com a metàfora de la bellesa que resisteix i reapareix als llocs més inesperats. A partir d’aquesta idea, va construir una col·lecció on naturalesa i resistència es converteixen en l’eix del relat, amb la caputxa com a símbol d’abric, protecció i fortalesa interior. En els seus dissenys conviuen mikado, organza, crepé, tafetà i flors de seda i tul, en peces que parlen de florir, transformar-se, recompondre’s i resistir.
A continuació va desfilar Adriana Martin, amb una proposta desenvolupada sota el títol «Groot Reverie«. La seva col·lecció pren com a punt de partida les formes orgàniques de les coves i la relació entre buit i estructura sòlida, traslladant aquesta tensió al vestit nupcial. El resultat és una sèrie de siluetes que evoquen refugi, misteri i protecció, amb cossos interiors de mikado, cúpules i envoltants d’organza, drapejats frontals i volums que semblen esculpir l’espai al voltant del cos. El seu treball proposa una núvia arquitectònica i alhora orgànica, en equilibri entre contenció, estranyesa i bellesa.
La tercera sortida va correspondre a Tatiana Muraveynikw, autora de «Bird-Maiden«. El seu projecte s’inspira en la suite musical The Snowstorm de Georgy Sviridov i la imatge d’una núvia entesa com a ànima d’ocell: lliure, delicada i purificada per l’amor. Des d’aquesta idea construeix un imaginari eteri i cerimonial, travessat per plomes, vels, transparències, capes lleugeres i volums suaus. Els seus dissenys combinen cotilleria, punt per capes i grans peces envoltants per donar forma a una figura nupcial suspesa entre allò terrenal i allò aeri, amb una sensibilitat especialment lírica.
Després va arribar el torn de Judit Serra Cheto, que va portar a la passarel·la » La danse de l’eau «. La seva col·lecció parteix de l’essència de l’aigua a la natura i de la seva capacitat per fluir, embolicar, transformar i modelar tot allò que toca. El mar, la pluja, els rius i les cascades apareixen traduïts en teixits lleugers, prisats, organses iridiscents, sedes i llargues cues que cauen amb naturalitat sobre el cos. Més que reproduir formes literals, la seva proposta busca capturar l’elegància, la serenitat, el moviment i la gràcia de l’aigua, convertint el vestit de núvia en una prolongació del gest continu i orgànic.
La cinquena proposta va ser la d’Eiden Rodríguez, que va presentar «Baiser de papillon de nuit«, una col·lecció inspirada en les arnes. El seu punt de partida resignifica un dels gestos més associats al deteriorament tèxtil –les empremtes que aquests insectes deixen sobre la roba– per convertir-lo en un llenguatge estètic. Eiden treballa l’arna com a símbol de canvi, recerca de llum en la foscor, creixement espiritual i transformació, traslladant aquesta idea a vestits en tons off-white, amb aspecte envellit, múltiples textures i diferents matisos de blanc trencat. A la peça vista en passarel·la, aquesta investigació es va materialitzar en una silueta de fort caràcter matèric, amb superfície desgastada, construcció per capes i una presència escènica que convertia l’erosió i la fragilitat en bellesa.
En sisè lloc va desfilar Marian A. Ben Da Silva, amb «The Memory of Water on Stone» , una col·lecció inspirada en l’erosió, l’empremta del temps i el diàleg entre l’aigua i la pedra. La seva investigació se centra en la manera com el mar transforma la matèria: el moviment repetit de les marees, la superfície de les roques, l’escuma, els relleus orgànics i la vida marina adherida als cossos sòlids. Tot això es trasllada a vestits on conviuen corbes, plecs, superposicions, volums dinàmics i textures que evoquen petxines, onatge i sediments. El resultat és una proposta de gran força escultòrica, on la suavitat del moviment es combina amb una construcció precisa.
Va tancar la participació d’ESDI Ronald Cáceres, amb «Symbiosis«, una col·lecció que observa la naturalesa com a sistema d’equilibri, transformació i interdependència. Els seus vestits representen la connexió entre aire, aigua, llum i terra a través de la interacció entre mikado, chiffon, transparències, brodats i volums orgànics. Les siluetes desenvolupades per a aquest projecte converteixen la núvia en un cos en harmonia amb el seu entorn, on matèria i moviment es relacionen des d’una sensibilitat etèria i contemporània. La seva proposta aporta una lectura nupcial serena, orgànica i poètica, en què estructura i fluïdesa conviuen sense imposar-se una sobre una altra.
Més enllà de l’impacte visual de la desfilada, la participació d’ESDI en aquesta Barcelona Bridal Night de BBFW confirma el valor d’una formació capaç d’acompanyar processos creatius personals i convertir-los en propostes madures, complexes i escènicament eficaces. L’obertura signada per l’alumnat no només va ser un exercici de visibilitat, sinó també una demostració de com el disseny emergent pot dialogar amb els codis de l’Alta Costura des d’una identitat pròpia. En una nit concebuda per Stéphane Rolland com a homenatge a l’amor, la transmissió del coneixement i les noves generacions, ESDI va mostrar que el talent jove també pot ocupar la passarel·la internacional amb veu pròpia.