Estimat Josep,
Avui el dia va clarejar trist. La boira de novembre i la fina pluja semblaven anunciar la teva marxa. La tardor, amb la gamma infinita de tons, ja no comptarà amb els teus dibuixos. I a nosaltres, a ESDI, ens costa molt assumir que ja no hi ets. Ens resulta difícil acceptar que t’has anat, que tu, el nostre Rector de barret atrevit i de mirada inquieta, aquell home que ho observava tot amb la sorpresa i el respecte dels veritables mestres, ha marxat.
Estimat professor, costa de creure que se n’hagi anat qui va ser, per a tants, un referent. Vas guiar molts estudiants al llarg de la seva vida acadèmica, nombrosos doctorands… i també molts professionals que vam créixer al teu costat. Eres, com deia Plató, el mestre que acompanyava els seus deixebles a descobrir el que ja hi havia dins.
Vas ser el meu pare acadèmic, el meu mestre i el meu amic. Intel·lectualment em vas donar l’oportunitat de començar un camí que va canviar la meva vida, i em vas ensenyar a ensenyar: a mirar l’aula amb atenció, respecte i amor. De tu vaig aprendre que impartir classes era una gran responsabilitat que requeria una enorme generositat. Sempre deies que ensenyar és posar a disposició dels altres allò que un sap perquè altres ho millorin. La teva saviesa era tan gran com la teva bondat, Josep.
Sempre em vaig sentir sota la teva protecció, fins i tot quan no ho deies. Tenia aquesta forma tan teva de cuidar sense fer soroll, d’exigir amb afecte, de confiar sense condicions. De tu vaig aprendre que educar també és acompanyar, i que darrere de cada decisió hi ha una responsabilitat immensa.
Compartim viatges, congressos, converses interminables sobre els temes més inversemblants. T’agradava la vida, la teva família, la teva professió i donar suport als més joves. Et vaig conèixer com a estudiant de doctorat els primers anys d’ESDI. Aleshores l’Escola ja era, per a tu, molt més que una institució: era un somni col·lectiu, una casa construïda a base de talent, esforç i convicció. Estimes el disseny perquè, per a tu, com a gran humanista que eres, suposava la manera més bonica de pensar el món, una manera d’unir raó i sensibilitat, tècnica i emoció, present i futur.
Creies profundament en la creativitat com a diàleg entre idees; un pont entre la curiositat, lanàlisi i el compromís amb les persones. «La vida bona és aquella inspirada per l´amor i guiada pel coneixement». Disculpa’m, no he pogut evitar recordar-te parafrasejant Aristòtil. Eixa frase et defineix tan bé… Vas viure amb amor per l’ensenyament i amb un profund respecte pel saber.
La teva absència deixa un buit enorme, però també una petjada profunda. Seguiràs present a cada classe, a cada conversa sobre el sentit del disseny, a cada intent de construir una Universitat més humana, més creativa i més valenta, com la que somiaves.
Gràcies, Josep, per haver cregut en mi, pel vostre exemple, per la vostra generositat i pel privilegi d’haver compartit part del vostre camí. El teu llegat a ESDI, a la Universitat Ramon Llull ia tots els que et vam conèixer seguirà viu a cada gest d’honestedat ia cada acte de creació.
Fins sempre, Josep, mestre i amic.
Carta oberta a Josep A. Rom, Rector de la Universitat Ramon Llull, escrita per la directora acadèmica d’ESDI-URL, la Dra. Encarna Ruiz, en representació de tota la comunitat ESDI.