Estimat Josep,<\/p>\n
Avui el dia va clarejar trist. La boira de novembre i la fina pluja semblaven anunciar la teva marxa. La tardor, amb la gamma infinita de tons, ja no comptar\u00e0 amb els teus dibuixos. I a nosaltres, a ESDI, ens costa molt assumir que ja no hi ets. Ens resulta dif\u00edcil acceptar que t’has anat, que tu, el nostre Rector de barret atrevit i de mirada inquieta, aquell home que ho observava tot amb la sorpresa i el respecte dels veritables mestres, ha marxat.<\/p>\n
Estimat professor, costa de creure que se n’hagi anat qui va ser, per a tants, un referent. Vas guiar molts estudiants al llarg de la seva vida acad\u00e8mica, nombrosos doctorands\u2026 i tamb\u00e9 molts professionals que vam cr\u00e9ixer al teu costat. Eres, com deia Plat\u00f3, el mestre que acompanyava els seus deixebles a descobrir el que ja hi havia dins.<\/p>\n
Vas ser el meu pare acad\u00e8mic, el meu mestre i el meu amic. Intel\u00b7lectualment em vas donar l’oportunitat de comen\u00e7ar un cam\u00ed que va canviar la meva vida, i em vas ensenyar a ensenyar: a mirar l’aula amb atenci\u00f3, respecte i amor. De tu vaig aprendre que impartir classes era una gran responsabilitat que requeria una enorme generositat. Sempre deies que ensenyar \u00e9s posar a disposici\u00f3 dels altres all\u00f2 que un sap perqu\u00e8 altres ho millorin. La teva saviesa era tan gran com la teva bondat, Josep.<\/p>\n
Sempre em vaig sentir sota la teva protecci\u00f3, fins i tot quan no ho deies. Tenia aquesta forma tan teva de cuidar sense fer soroll, d’exigir amb afecte, de confiar sense condicions. De tu vaig aprendre que educar tamb\u00e9 \u00e9s acompanyar, i que darrere de cada decisi\u00f3 hi ha una responsabilitat immensa.<\/p>\n
Compartim viatges, congressos, converses interminables sobre els temes m\u00e9s inversemblants. T’agradava la vida, la teva fam\u00edlia, la teva professi\u00f3 i donar suport als m\u00e9s joves. Et vaig con\u00e8ixer com a estudiant de doctorat els primers anys d’ESDI. Aleshores l’Escola ja era, per a tu, molt m\u00e9s que una instituci\u00f3: era un somni col\u00b7lectiu, una casa constru\u00efda a base de talent, esfor\u00e7 i convicci\u00f3. Estimes el disseny perqu\u00e8, per a tu, com a gran humanista que eres, suposava la manera m\u00e9s bonica de pensar el m\u00f3n, una manera d’unir ra\u00f3 i sensibilitat, t\u00e8cnica i emoci\u00f3, present i futur.<\/p>\n
Creies profundament en la creativitat com a di\u00e0leg entre idees; un pont entre la curiositat, lan\u00e0lisi i el comprom\u00eds amb les persones. \u00abLa vida bona \u00e9s aquella inspirada per l\u00b4amor i guiada pel coneixement\u00bb. Disculpa’m, no he pogut evitar recordar-te parafrasejant Arist\u00f2til. Eixa frase et defineix tan b\u00e9\u2026 Vas viure amb amor per l’ensenyament i amb un profund respecte pel saber.<\/p>\n
La teva abs\u00e8ncia deixa un buit enorme, per\u00f2 tamb\u00e9 una petjada profunda. Seguir\u00e0s present a cada classe, a cada conversa sobre el sentit del disseny, a cada intent de construir una Universitat m\u00e9s humana, m\u00e9s creativa i m\u00e9s valenta, com la que somiaves.<\/p>\n
Gr\u00e0cies, Josep, per haver cregut en mi, pel vostre exemple, per la vostra generositat i pel privilegi d’haver compartit part del vostre cam\u00ed. El teu llegat a ESDI, a la Universitat Ramon Llull ia tots els que et vam con\u00e8ixer seguir\u00e0 viu a cada gest d’honestedat ia cada acte de creaci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
Fins sempre, Josep, mestre i amic.<\/p>\n
Carta oberta a Josep A. Rom, Rector de la Universitat Ramon Llull, escrita per la directora acad\u00e8mica d’ESDI-URL, la Dra. Encarna Ruiz, en representaci\u00f3 de tota la comunitat ESDI.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"