Quin és el valor de la història de l’art en el nostre món contemporani?

història de l'art, belles arts, disseny, estudiar història de l'art

Quin és el valor de la història de l’art en el nostre món contemporani?

La història de l’art ens ajuda a pensar no sols en els objectes que ens envolten, sinó al mateix temps, en les idees que els sostenen. Aquest camp d’estudi ofereix valuoses habilitats analítiques, reflexives, descriptives i crítiques que, més enllà d’equipar una disciplina acadèmica amb més de tres segles d’història, es poden aplicar efectivament en el terreny de la vida quotidiana. El valor que adquireix avui la història de l’art resulta decisiu, atès que el nostre món globalitzat està completament saturat i mediatitzat per les imatges. En línies generals, podríem definir la història de l’art com el coneixement del visual.

La història de l’art s’ocupa de l’estudi d’obres pictòriques, escultòriques i arquitectòniques, les quals emmarca en les seves coordenades socials, ètiques, polítiques, econòmiques, i estètiques. Però el seu camp de treball no es limita al camp de les anomenades Belles arts. També s’ocupa de l’estudi de nous mitjans, com la fotografia, el cinema, el videoart; i per descomptat, els objectes, productes i processos que involucren el disseny en totes les seves variants. Tot objecte artístic o de disseny és el resultat d’un embrollament d’elements visuals, textuals, mentals, perceptius, mediàtics, tècnics, i institucionals. A aquests elements se’ls sumen qüestions de gènere, raça i classe, les quals, de la mateixa manera que travessen els nostres cossos, travessen les representacions visuals. La història de l’art estudia la complexitat d’aquestes relacions, tal com es manifesten en les imatges materials, en les imatges fílmiques, i en les imatges electròniques.

Perquè és important estudiar història de l’art en una escola de disseny?

La història de l’art s’aproxima a les tècniques artístiques, els llenguatges plàstics, i les idees estètiques des d’un enfocament historiogràfic. I a diferència del que comunament es creï, aquest enfocament no sols és teòric, sinó també pràctic. Proporciona a els/les estudiants un conjunt d’eines per a consolidar l’escriptura crítica, per a dur a terme processos de recerca rigorosos que involucrin l’estudi de l’art i el disseny, i per a processar d’una manera crítica la nostra cultura visual. Permet analitzar, comprendre i interpretar obres d’art tant del nostre passat com del nostre món actual, conèixer el seu context històric, politicoeconòmic i sociocultural, entendre la naturalesa de la creació, discernir el valor de l’art i el disseny, i apreciar la funció dels diferents tipus de públics.

Ofereix la possibilitat als estudiants de desenvolupar una perspectiva personal, crítica i fonamentada que permeti comprendre els relats d’història de l’art, quins són els mecanismes de producció, comunicació i recepció de l’art i el disseny, i desenvolupar noves formes d’experimentació. Si és important que els i les estudiants de disseny estudiïn història de l’art, és perquè ens ajuda a valorar, d’una manera raonada, la importància social, cultural i conceptual dels productes i processos creatius. I per si no fos prou, també proporciona una sòlida formació per a dedicar-se a l’àmbit professional dels museus, els centres d’art, les galeries, les cases de subhastes, i els mitjans de comunicació.

 

Article de Christian Alonso, Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, i Professor de Teoria i Història de l’Art a ESDi.



X