fbpx

Imaginem els espais del futur

Imaginem els espais del futur

Vull que NextGenerationEU posi en marxa una onada europea de renovació i converteixi la nostra Unió en líder de l’economia circular. Però no es tracta només d’un projecte mediambiental o econòmic: ha de ser, a més a més, un nou projecte cultural per a Europa”
Ursula von der Leyen

 

Com pensem que haurien de ser els espais que habitem? Haurien d’estar connectats amb els entorns naturals? Quines característiques considerem que han de tenir els edificis i les ciutats del segle vinent? Serem capaços de dissenyar espais més sostenibles i inclusius? Apostarem per vivendes intel·ligents o, pel contrari, les imaginarem menys tecnològiques i més naturals, on puguem plantejar formes de vida més senzilles?

Aquestes són algunes de les qüestions que ens planteja la Unió Europea a la crida a la reflexió que suposa el punt de partida del projecte New European Bauhaus.  Es tracta d’un treball, liderat per la pròpia Presidenta la Ursula Von Der Leyen, que té com a finalitat invitar a tots els col·lectius possibles, creatius o tècnics, experts i professionals o amateurs i estudiants, a obrir línies de debat sobre com hauríem de concebre els espais del futur.

La Unió Europea traça aquesta proposta com a punt de trobada entre els diferents col·lectius europeus que, de forma interdisciplinar, plantegen «futures maneres de viure i es situa en la cruïlla entre l’art, la cultura, la inclusió social, la ciència i la tecnologia. La iniciativa porta el Pacte Verd als llocs on vivim i crida a un esforç col·lectiu per imaginar i construir un futur sostenible, inclusiu i bonic per a la ment i per a l’ànima de tots».

Des de l’Escola Superior de Disseny ESDi, hem contribuït a aquesta petició de la Unió Europea a través de la reflexió col·lectiva duta a terme a les aules. D’aquesta forma, els i les estudiants de segon curs del Grau en Disseny han establert diferents debats sobre les qüestions plantejades pel Projecte i han realitzat distintes propostes que s’han enviat als organitzadors de New European Bauhaus. Prèviament, iniciem el debat amb la classe magistral impartida pel doctor en Arquitectura Marc de Rooij, soci de BRTArquitecten, estudi d’arquitectura holandès interessat en el vessant social d’aquesta disciplina i en el seu impacte en les persones i en l’entorn natural.

Així, doncs, la vocació humanista de la nostra Escola i la nostra aposta per l’anàlisi social i cultural han donat lloc a que les reflexions dels nostres alumnes es focalitzin en la relació de l’home amb el seu entorn i com ells poden, com a dissenyadors, facilitar aquesta interacció. Des d’aquesta perspectiva, Marc de Rooij va plantejar als alumnes i a les alumnes conceptes com neuroarquitectura, Dissenyo Biofílic, Nature inclusive architecture o Genius loci (l’esperit del lloc, que parla d’aquells aspectes característics o distintius d’un lloc determinat). Totes aquestes corrents es basen en la interacció entre l’espai i l’usuari com a element clau en la concepció dels edificis i en el disseny de llocs. A més, algunes d’elles també contemplen la necessitat de tornar a connectar l’ésser humà amb la naturalesa.

A partir d’aquesta classe magistral, els i les estudiants es van dividir en grups de dos o tres persones amb l’objectiu de focalitzar el seu interès en un anàlisi empíric de les necessitats socials i la seva relació amb el disseny d’espais futurs. Cada grup havia de ser capaç de detectar una problemàtica, investigar les seves possibles solucions i explicar-les a partir d’un exemple d’edifici o espai ja existent que per a ells suposava un referent. D’aquesta reflexió havien d’extraure els conceptes claus que ens permetessin albirar com concebien ells i elles els espais del futur.

D’aquests grups d’alumnes van sorgir 25 propostes. Entre elles, van detectar que la major preocupació dels nostres estudiants estava relacionada amb la integració de la naturalesa en les ciutats on vivien. Però també mencionaven la forma de traslladar les nostres vivendes a espais més naturals, on la integració entre l’arquitectura i el medi eren la clau. És precís que aquesta unió es produeixi, segons els i les nostres estudiants, a partir de criteris de preservació del medi. En aquest sentit, van treballar 13 dels 25 equips que insistien en la situació de deterioració en la qual es troba el planeta i com l’arquitectura i el disseny podrien contribuir a pal·liar-lo. Al mateix temps, la situació provocada per la Pandèmia els havia fet reflexionar sobre la necessitat que tenien els individus de connectar més amb la naturalesa i habitar espais més oberts.

Així, doncs, es repeteixen conceptes com ecosistema, integració, respecte, mimesi, harmonia, benestar i també sostenibilitat, autosuficiència, sistemes autònoms, entre d’altres. Els referents per a il·lustrar aquests conceptes se centren en plantejaments com la densificació vertical o els sostres verds, projectes arquitectònics que integren vegetació com és el cas del Acros Fukuoka prefectural international hall d’Emilio Ambasz, un dels primers edificis del món en el qual es van proposar jardins a la façana. Un altre exemple és el dels bosques verticales de Boeri Studio o el Centre Comercial Vallco en Cupertino, que posseeix un gran sostre verd dissenyat per Rafael Viñoly. També l’alumnat va fer propostes on figuraven construccions que introduïen la naturalesa a l’interior, com és el cas del Biological Institues of Dresden University of Technology, el Renaissance Barcelona Fira Hotel o la Casa Nautilus. Aquesta darrera proposta és un disseny biofílic on tot l’interior de la vivenda es planteja com a part de la pròpia naturalesa. 

D’altra banda, alguns d’aquests grups van plantejar propostes on les estructures de l’edifici es difuminaven o conformaven amb la naturalesa, com és el cas del Nature Centre a Harskoven, Copenhague, o la Casa de la Cascada de Frank Lloyd Wright.

Bosco Verticale a Milà

Bosco Verticale a Milà

Acros Fukuoka prefectural International

Acros Fukuoka prefectural International

Biological Institues of Dresden University of Technology

Biological Institues of Dresden University of Technology

Nature Centre en Harskoven, Copenhague

Nature Centre en Harskoven, Copenhague.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al segon gran bloc de propostes, que representen 6 de les 25 enviades a la organització de New European Bauhaus, els i les nostres estudiants es van mostrar interessats quant a l’anàlisi de la relació que existeix entre el disseny de l’espai i la seva influència sobre les persones que l’habiten. En aquest sentit, l’alumnat va reivindicar la concepció d’entorns d’aprenentatge més interactius, on les persones poguessin sentir que es potenciava la seva relació amb la resta d’usuaris, la seva creativitat i la seva capacitat de concentració. Els exemples que van treballar van ser els centres educatius dissenyats per l’estudi Rosan Bosch, com és el cas de l’escola Vittra d’Estocolmo. També van tenir present altres espais de treball, com és el cas de les oficines de Google a Dublín.

Altrament, aquesta interacció necessària entre l’usuari i l’espai, on la confortabilitat i la serenitat eren claus, els va conduir a plantejar el disseny d’hospitals a partir de la metodologia pròpia de la neuroarquitectura. En aquest cas, van utilitzar exemples com el Nationwide Childrens Hospital, a Columbus, Ohio.

L’alumnat amb una visió més comercial va proposar per la seva banda el disseny d’experiències de socialització més innovadores i sorprenents, com és el cas de la proposta del Restaurant Sublimotion, Hard Rock Hotel, d’Ibiza. En aquest espai, els usuaris poden sopar en entorns que recreen l’ambient que millor s’ajusta al menjar que han demanat. Per exemple, el restaurant es transforma en un submarí i la seva elecció ha estat el peix. 

De la mateixa manera, alguns i algunes estudiants van reivindicar la creació d’espais on es fomentaven les experiències col·lectives destinats a la cultura i l’art. Aquest és el cas del Centre de Creació La Escocesa, a Barcelona.

Escola Vittra

Escola Vittra

Nationwide Childrens Hospital

Nationwide Childrens Hospital

Restaurante Sublimotion, Hard Rock Hotel, de Ibiza

Restaurante Sublimotion, Hard Rock Hotel, de Ibiza

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les sis propostes restants que va entregar el nostre alumnat es focalitzen en temes diversos, però tots estan relacionats amb una reflexió prèvia sobre la situació de Pandèmia en la qual encara estem immersos. En circumstàncies tan especials, les persones acostumen a replantejar-se la seva forma de vida i els espais que habiten. D’aquí sorgeixen canvis de paradigma importants, dels quals el disseny d’interiors i l’arquitectura no són aliens. En aquest sentit, plantegen la construcció de vivendes que contemplin espais comunitaris globals, no només unitats familiars, que permetin la interacció dels habitats. Els exemples aportats, com el High Line de Nova York o el High Loop de Shangai, ofereixen una forma diferent de viure l’espai urbà i, al mateix temps, fomenten l’exercici físic, la vida saludable i la sostenibilitat ambiental.

High Loop de Shangai

High Loop de Shangai

High Line de Nova York

High Line de Nova York

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La realització d’aquesta reflexió sobre com plantegem els espais del futur amb estudiants de segon curs de Grau en Disseny va suposar un repte inicial, atès que era necessari partir de l’anàlisi de les nostres formes de vida actuals. Ells i elles són conscients que els models socials existents estan en procés de canvi i que la crisi originada pel Covid-19 ha accelerat aquesta transformació ja iniciada a principis d’aquesta centúria. També assumeixen que aquesta situació suposarà una transformació dels nostres comportaments individuals i col·lectius de la que no es lliuren els espais que habitem i aquells on es desenvolupa la nostra activitat acadèmica, professional, social, cultural… Per aquesta raó, l’alumnat d’ESDi ha confluït en la necessitat de restablir una aproximació als entorns naturals, des del respecte i la introducció en el si de les ciutats. La sostenibilitat ambiental, la interacció entre els individus, les activitats experiencials i una convivència més inclusiva i conscient són la base de les propostes realitzades per aquest grup d’estudiants. Des d’ESDi, aquesta activitat, desenvolupada durant tres sessions, ha suposat un interessant debat en el qual el disseny social, també aplicat a la idea dels espais del futur, és el concepte des del que haurien de partir les iniciatives creatives dels dissenyadors del segle XXI.

Dra. Elizabeth Ferrándiz i Dra. Encarna Ruiz 
Departament de Teoria i Anàlisi del Disseny
Escola Superior de Disseny ESDi, URL


X