fbpx

Dra. Encarna Ruiz: “El color blanc és el més pur i perfecte”

color blanco, revista telva, encarna ruiz

Dra. Encarna Ruiz: “El color blanc és el més pur i perfecte”

Article sobre el color blanc a la revista TELVA, amb la col·laboració de la Dra. Encarna Ruiz

“El blanc és el color més pur i perfecte, l’únic no associat a cap valor negatiu”. Així començava la sociòloga i professora de l’ESDi Encarna Ruiz un article sobre el color blanc publicat a TELVA. Amb motiu de la seva col·laboració amb la revista, aprofundim en les característiques del blanc i les pautes per a saber interpretar-lo.

Un color positiu. És el seu significat universal en totes les etapes de la història. Malgrat ser el color del dol en algunes cultures, no té una connotació negativa, perquè suposa el pas del ser estimat a una etapa superior de la seva vida. En la religió cristiana, el blanc s’empra per a representar la llum i la puresa que emana de vincle diví. Déu està associat a aquesta tonalitat i tot el que embolica aquest misteri en la seva essència és blanc. És el color que vesteixen els escolans o els nens que fan la Primera Comunió. En l’antiga Grècia, el blanc era el color dels déus i representava la immortalitat.

Poc valorat. Gairebé cap persona ho inclou en els seus colors favorits i hi ha qui, fins i tot, assegura que no es tracta d’un color. Això és un error. En sentit estrictament científic, des de la teoria òptica, el blanc és més que un color perquè suposa la suma de tots els colors de llum.

El més produït i utilitzat. Des de la perspectiva industrial, es tracta del color que més s’usa en tot tipus de materials i textures. En l’art, és el color més important per als pintors; i el màrqueting l’empra fonamentalment com a sinònim de frescor, neteja i higiene. Per això, ho trobem en productes mèdics, relacionats amb la salut i la cura personal. És freqüent trobar el blanc en tecnologia, perquè evoca simplicitat i neutralitat. Això fa que sigui el favorit per als fabricants d’electrodomèstics i el més venut en automoció.

La paraula “blanc”. Procedeix del terme germànic blank, forma en què els teutons designaven als seus millors cavalls, els més clars i forts. La paraula també significava brillant, lluent. El llatí va assumir el terme germànic i amb ell va reemplaçar a albus, que s’emprava per a designar el més clar. L’espanyol va assumir els dos termes i va adoptar albus per a referir-se a allò que és extremadament clar, paraula de la qual procedeixen albí o alba. Mentre que es va reservar blank per a assignar al color que simbolitzava la puresa, la innocència, la tranquil·litat, la igualtat, la pau i la unitat.

Significa el començament d’alguna cosa nova. L’ou blanc s’empra com a referència, i la llet materna és el primer aliment de la vida. Aquest color té una relació interessant amb l’inici d’etapes i la renovació de les coses. En etapes on els moviments ideològics, polítics i econòmics són molt accelerats, apareix el blanc com a color que neutralitza l’explosió social. La cultura del blanc està associada a la calma, l neutralitat i la tranquil·litat. I també a valors com la llibertat, la igualtat i la fraternitat, promulgats per la Revolució Francesa.

S’associa a allò femení. Nom de dona, s’empra en la moda com a sinònim de subtilesa, sensibilitat, bellesa, innocència, joventut i frescor. Les núvies es vesteixen de blanc. En les posades de llarg d’abans, les noies solien portar vestits blancs. La feminitat està associada a les flors d’aquest color, i també és molt emprat en les accions de màrqueting de les marques de moda, complements i cosmètica.



X
X