fbpx

Com afrontar psicològicament el confinament?

Com afrontar psicològicament el confinament?

Estimats alumnes, companys i amics.

Avui dia, el món sencer es troba en una situació molt. Milions de persones estem recloses a casa tractant de contenir el virus COVID-19, mentre enyorem la nostra rutina d’abans. Tantes coses que semblaven garantides, ara esperem amb ànsies tornar a viure.

Tots estem junts i a la vegada separats, i el que sona tan fàcil com quedar-se a casa veiem que és més complicat del que sembla. Cal aprendre a acceptar-ho, ja que no és un escenari escollit per ningú.

El psicòleg Miquel Àngel Manzano, expert en Psicoteràpia basada en Acceptació, acompanyament personal, crisi i insatisfacció vital, ens explica els majors reptes que afrontem durant aquest confinament. Aquí van alguns tips per superar la situació de la millor manera possible. Si ho desitges, pots posar-te en contacte amb ell a través del mail.

loquesoy@miguelangelmanzano.es

Com afrontem les ganes de sortir de casa?

Per la majoria de persones serà suficient recordar com és d’important el meu paper en aquesta crisi, i que la meva missió en aquesta operació és quedar-me a casa, pel meu benestar i pel de les persones que espero.

És una bona oportunitat per observar i reflexionar sobre la noció de la urgència i la immediatesa en la que vivim. En la majoria dels casos, amb els dies i un ritme més pausat, et sistema nerviós va entenent el missatge de que s’ha d’anar a poc a poc.

Si no és el teu cas, et pots preguntar a tu mateix, què m’impedeix pausar-me? Quin perill hi ha en anar més a poc a poc? Quina pèrdua tan valuosa crec tenir si vaig més a poc a poc?

En aquests dies que passarem molt més temps a casa, en general, en activitats més sedentàries, val la pena pensar reduir el consum d’estimulants.

Com gestionar la nostra rutina en un espai que sempre és el mateix i moltes vegades reduït?

És un tot un repte al que no estem acostumats, estem habituats a que quan ens cansem d’un lloc o d’un espai tenim la possibilitat de marxar-ne. Ara no és així.

La primera recomanació és mantenir, tant com sigui possible, un ordre. És a dir, quan acabem una tasca, recollim abans d’iniciar-ne una altre. Si l’espai que habitem és ordenat, proporciona més benestar al nostre sistema nerviós.

També es recomanable, dintre del que sigui possible, ocupar diferents espais per diferents tasques. Un racó per escriure o llegir, un altre per mirar la tele, un altre per fer activitat física, etc. D’alguna manera tenim la sensació de canviar.

Encara que a la llarga, la rutina ens avorreixi, en general ens fa sentir bé i ens dóna calma. Així, una bona recomanació és establir un horari diari variat, en el que hi hagi una mica d’activitat física.

Com gestionar la necessitat d’intimitat a casa convivint amb la família?

Òbviament amb el confinament tots perdem llibertat i intimitat. És el preu que paguem pel compromís social d’aturar al coronavirus. Tots tindrem moments de saturació, de necessitar estar sols, etc.

Recordem que les sensacions seran similars en totes les persones, així que procurem ser amables i respectuosos en tot moment amb els nostres companys de confinament.

Per tal de tenir sensació d’intimitat i tenir una estona de soledat voluntària tenim alguns recursos, com demanar i limitar l’accés dels altres a algun espai de la casa, ni que sigui alguna estona. Una altra possibilitat, quan l’anterior no és possible, es utilitzar auriculars o altres sistemes que ens allunyin i ens permetin respirar de la constant convivència. Escoltar la pròpia música, mirar pel·lícules a soles, etc.

Com superar la obsessió amb higiene i la neteja?

Estem en un moment en que sembla que el més adaptat és la persona que pateix trastorn obsessiu compulsiu. És a dir, aquella persona que es passa el dia netejant-se les mans.

És normal que tots estiguem més preocupats per la higiene, i és segur que tots estem dedicant més temps a aquesta qüestió. Amb el temps, en la majoria dels casos per si sol, tot tornarà al seu lloc.

De moment, és important observar si estic sent excessiu, és a dir, tinc conductes d’higiene i neteja més enllà de les recomanacions. Per exemple, escolto o llegeixo una notícia sobre contagi i necessito rentar-me? Si fos així, és important identificar els excessos de protecció i demanar ajuda per deixar d’actuar d’aquesta forma si per mi mateix no soc capaç. Quan abans ho reguli menys probabilitat que es cronifiqui i que es torni un problema important.

Com afrontem l’ansietat i ganes de menjar desconsoladament?

Cadascú de nosaltres té uns hàbits per procurar sentir-se millor o menys malament, algunes persones quan estan nervioses es calmen menjant.

Si t’adones que estàs menjant més de l’habitual, val la pena que observis què és el què a tu et neguiteja i compara-ho amb altres moments que t’hagi passat. Novament, procura compartir les teves inquietuds amb persones de la teva confiança. I si coneixes algun tipus d’exercici o pràctica que t’ajudi a disminuir el nivell de tensió, practica’l més de l’habitual. Estem parlant d’exercici físic, ioga, meditació, pintar, o qualsevol altra cosa que t’hagi ajudat.

Com afrontem l’addicció d’estar constantment connectats o la influència de les fake news?

Ja venim d’una inèrcia d’estar sempre connectats, i ara el sentiment de soledat o preocupació pot augmentar-lo.

Observa què fas mentre estàs connectat. Ho faig per sentir-me acompanyat? Si és així, segurament dediques el temps a trucades i xarxes socials.

Ho faig per què estic preocupat o preocupada? En aquest cas, segurament busques notícies i informació sobre el COVID-19. Sigui com sigui, pots aprofitar aquesta observació per preguntar-te si necessites dedicar el temps a estar connectat, i plantejar-te què estaries fent si no estiguessis connectat. Les notícies cal contrastar-les, especialment si notem que alguna informació ens impacta.

Hem de tenir present que cap informació és massa creïble, tret de les estadístiques, en aquest moment. Tothom, sanitaris, científics i polítics, no s’havien enfrontat mai a aquesta situació. Per això, en realitat no tenim massa coneixement, i la informació canvia i s’actualitza en qüestió d’hores.

Mantenir les classes en la universitat via telemàtica, amb tots els problemes que això suposa, és útil?

Sens dubte no estem en l’escenari desitjat per ningú, però mantenir les classes és molt recomanable més enllà de la qüestió acadèmica. Si us agrada el que esteu estudiant, i desitjo que així sigui, és un gran entreteniment poder continuar explorant, aprenent, compartint. A més, amb el temps extra disponible ningú sap on pot arribar la vostra creativitat, tant per continuar amb les vostres tasques com per resoldre les dificultats i limitacions que el confinament suposa pel normal desenvolupament del curs.

Recomanacions per superar la por i la sensació de soledat dels alumnes estrangers?

En la mesura del possible, el més important, és poder estar i sentir-se acompanyat. Afortunadament, vivim en l’era tecnològica i podem fer videotrucades a qualsevol part del món.

És un bon moment per trencar les nostres proteccions emocionals i relacionar-nos de forma oberta i transparent. Això vol dir que sempre que li tinguem confiança al nostre interlocutor, és recomanable compartir les nostres emocions. No com una queixa ni com un problema, sinó com la meva realitat. A més, podem aprofitar per transmetre a les persones que tenim lluny, i també a prop, el que signifiquen per nosaltres.

Moltes vegades, per no fer patir a les altres persones, mostrem una falsa façana de benestar o seguretat que ens impedeix connectar amb fluïdesa. Per poc que confiem amb que el nostre interlocutor pugui tolerar les nostres i les seves emocions, convertim les nostres converses en un intercanvi del que realment estem vivint. Les emocions compartides pesen menys.

Com afrontem la sensació d’impotència en el cas dels que tenim avis, pares grans o familiars grans i amics d’edat avançada?

Una vegada més, la comunicació amb la resta de persones implicades és el recurs més important. Poder ser honestos amb el que estem sentint i transmetre l’estima que ens tenim és un gran recurs.

És important parlar d’aquestes emocions amb la persona que ens preocupa, però també amb altres familiars i amics per veure com ho porten ells. Potser trobem en les seves paraules, o inclús en el fet de compartir, una mica de pau i calma.

Per altra banda, és molt important mostrar interès i estima per les persones que ens preocupen, però hem de vigilar que no estiguem tota l’estona a sobre per no generar en ells sensació de por. Si ja m’he interessat per ella en el dia d’avui, no tornaré a insistir en la meva preocupació i la compartiré amb algú altre que hi confiï i que em sabrà escoltar.

En cas de la pèrdua d’una persona estimada, com ens hi enfrontem al fet de no poder-nos-hi acomiadar?

Realment és una situació poc habitual, tot i que no excepcional, ja que hi ha alguns tipus d’accidents on no s’ha pogut recuperar el cos.

És molt recomanable fer algun tipus de cerimònia individual si estem confinats, i quan es pugui en grup, que serveixi d’acomiadament.

Una cerimònia individual és la típica carta d’acomiadament que recomanem els psicòlegs i que veiem a les pel·lícules.

Mentre podem portar a terme una cerimònia grupal d’acomiadament, per exemple un enterrament simbòlic, una vegada més és crucial que hi hagi molta comunicació sobre com ens estem sentint amb persones de confiança, i entre totes les persones afectades per la pèrdua. Insisteixo en la importància que té el recolzament social en la digestió emocional, allò que visc en soledat és més probable que no es resolgui, mentre que allò que és comparteix es metabolitza en el transcurs d’una conversa. Donem-nos permís per expressar les nostres emocions.

Com afrontem la tornada a la normalitat?

En un eslògan, vivint aquí i ara. És més fàcil dir-ho que fer-ho.Quan ens adonem que el nostre cap li dona voltes a com ho farem, podem aturar-nos, fer un parell de respiracions fondes, i recordar-li a la nostra ment que en aquest moment no podem fer res perquè la tornada sigui més fàcil.


Li donem les gràcies pel seu interès, per la seva intenció protectora, per intentar avaluar els diferents escenaris futurs i per procurar preparar-nos. Però li assegurem que no és moment, que no és útil, i li diem a la ment que confiï en nosaltres. Que quan arribi el moment, et faràs càrrec del que
succeeixi, com ara t’estàs fent càrrec del confinament.



X